
El Camí
Primitiu de
Sant Jaume
Resseguint les passes del primer pelegrí

El primer Camí de Sant Jaume
L’any 813, un ermità anomenat Pelai veié unes llums misterioses sobre un monticle al bell mig del bosc. Ho comunicà al bisbe i, sota les llums dins d’una antiga capella, hi descobriren el sepulcre de l’Apòstol Jaume el Major, mort l’any 44, i els seus dos deixebles, Teodor i Atanasi.
Assabentat de la descoberta, el rei astur Alfons II El Cast, que en aquell moment era a Oviedo, decidí anar personalment fins al sepulcre. Estava a punt d’esdevenir el primer pelegrí de la història, fundant el què durant molts segles seria el Camí de Sant Jaume i que avui en dia coneixem com a Camí Primitiu.
D’Oviedo a Santiago
Si bé, com en qualsevol Camí, no hi ha una divisió oficial de la ruta, us explico com vaig dividir el Camí Primitiu, on vaig dormir cada nit, i el perquè de l’elecció, si és que va haver-hi un per què.
12
ETAPES
314
QUILÒMETRES
88
HORES DE CAMÍ
625
FOTOGRAFIES
El meu Camí
El Camí Primitiu de Sant Jaume, com qualsevol altra ruta de llarg recorregut, i fins i tot m’atreviria a dir qualsevol ruta, és quelcom més que caminar, menjar i dormir. En les següents publicacions, més que avorrir-vos amb recorreguts i desnivells, em despullo una mica i us explico què pensava i què sentia.
Els albergs del Camí Primitiu
El fet que més contribueix a crear el bon ambient i la companyonia entre els pelegrins és, indubtablement, els albergs. Generalment, a tot el Camí hi ha una gran varietat d’allotjaments on escollir, però l’autèntic Camí només es troba als albergs.

Els pelegrins
Quan vaig fer el Camí Primitiu, era un camí relativament poc conegut. Per tant, hi havia poc allotjament i pocs pelegrins, de forma que anaves coincidint sempre amb els mateixos durant el dia, i també durant la nit, creant una petita família. Aquesta va ser la meva.

Agata

Leoni

Germán

Carme
Galeria fotogràfica
Tot viatge, per molt introspectiu que sigui, té els seus records visuals. Aquests són els del Camí Primitiu.
Moltíssimes gràcies per aquesta meravellosa història del Camí Primitiu. El vaig fer el juny del 2015 i he llegit el relat amb molts records. Les fotos són perfectes.
Les meves felicitacions per acabar el Primitiu, caminant amb ampolles. I amb moltes nits sense dormir, a causa de tots aquests roncadors.
És un relat de veritable pelegrí i no de turigrins consentits.
Jacobs Noël