Etapa 11: Rivadiso – Monte do Gozo
[et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”dades inicials” _builder_version=”4.7.4″ background_color=”#fafafa” z_index=”10″ custom_padding=”|||” locked=”off”][et_pb_row column_structure=”1_3,1_3,1_3″ _builder_version=”4.7.4″ background_color=”#ffffff” custom_margin=”-200px|||” custom_padding=”60px|40px|60px|40px|true|true” border_radii=”on|5px|5px|5px|5px” border_color_all=”#ff6b5a” border_width_top=”10px” box_shadow_style=”preset1″ box_shadow_vertical=”22px” box_shadow_blur=”80px” box_shadow_color=”rgba(0,36,73,0.07)” locked=”off”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”quilòmetres” number=”36.9″ _builder_version=”4.7.4″ title_text_align=”center” title_text_color=”#333333″][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”m. ascensió acumulada” number=”1086″ _builder_version=”4.7.4″][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”durada” number=”09:13:39″ admin_label=”Number Counter” _builder_version=”4.7.4″ animation_delay=”300ms”][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” background_enable_color=”off” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”#fafafa” background_color_gradient_end=”#ffffff” background_color_gradient_end_position=”20%” custom_padding=”0px||100px||false|false” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_testimonial author=”Marcel Proust” quote_icon_color=”#ececec” quote_icon_background_color=”#fafafa” portrait_width=”0px” portrait_height=”0px” use_icon_font_size=”on” icon_font_size=”55px” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” body_font=”Noto Serif||on||||||” body_text_align=”center” body_text_color=”#666666″ body_font_size=”20px” author_font=”Noto Sans|700|||||||” author_text_align=”right” author_font_size=”18px” background_color=”#fafafa” custom_css_testimonial_portrait=”width: 0;||height: 0;||display: none;||visibility: hidden;” custom_css_testimonial_description=”padding-top: 15px;” custom_css_testimonial_author=”font-style: normal;||padding-top: 15px;” box_shadow_style=”preset1″ box_shadow_vertical=”22px” box_shadow_blur=”80px” box_shadow_color=”rgba(0,36,73,0.07)”]

El veritable descobriment d’un viatge no consisteix en buscar nous paisatges, sinó en tenir nous ulls.

[/et_pb_testimonial][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” text_font_size=”22px”]M’he aixecat, curat i vestit sense fer soroll. O millor dit, fent el mínim soroll possible.[/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default”]I així i tot, o a causa de, quan estava a punt de marxar, la noia de la llitera de dalt m’ha preguntat si ja marxava, cap a on anava, quin dia arribava a Santiago… Només li veia un ull, una cella, i mitja boca, però tenia una veu tan dolça i se la veia tan feliç dins la llitera, que he estat a punt d’estirar-me al seu costat, abraçar-la, i intentar compartir aquella felicitat que no sabia d’on li arribava.[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_4,3_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”1_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][et_pb_column type=”3_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/etapa-11-rivadiso-monte-do-gozo.jpg” alt=”De Ferreira a Rivadiso Camí Primitiu” title_text=”etapa-11-rivadiso-monte-do-gozo” _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” custom_margin=”|-25%|||false|false”][/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]

Però he escollit anar a esmorzar. Tots prenem decisions equivocades, i qui sap si aquesta passarà a formar part d’aquest grup. A posteriori, tot és molt fàcil. Si hagués pensat amb els peus, m’hauria quedat, independentment de qui hi hagués a la llitera; sort que ja només quedaven 45 quilòmetres, perquè la cosa començava a ser bastant bastant inaguantable.

Com deia, el meu camí m’ha portat a esmorzar, i allà hem coincidit de nou amb el Germán i el Paco. Jo m’he entretingut, com sempre, i he començat a caminar a dos quarts de vuit, el dia que he començat més aviat, fins al moment. També serà el dia que més caminaré: 40 quilòmetres fins al Monte do Gozo. Si els peus m’ho permeten.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”2_3,1_3″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”2_3″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/cami-santiago-monte-gozo.jpg” alt=”Dia de pluja al camí primitiu” title_text=”cami-santiago-monte-gozo” _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||-25%|false|false”][/et_pb_image][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]El dia ha sigut bastant semblant a la jornada d’ahir a partir de Melide: un munt de gent anant en la mateixa direcció. Entre això i el mal dels peus, estava de bastant mal humor, així que poques fotos he fet. M’he dedicat, bàsicament, a caminar.

Encarant un dia llarg

El camí no és dur, tampoc pla, va pujant i baixant lleugerament, però sense res a destacar. Així que en menys de tres hores i 15 quilòmetres m’he plantat a Salceda, on he parat a dinar, tot i no ser el punt mig de la ruta. Però tenia gana. I res més a fer. Després de dinar la cosa ha seguit igual de monòtona. Abans d’arribar a O Pedrouzo, que inicialment havia de ser el final de ruta d’avui, hi ha una baixada, ni molt llarga ni amb molt desnivell, però que serveix per trencar la rutina. I al cap d’uns quilòmetres, tornes a pujar gairebé tot el que havies baixat, fins que arribes a l’aeroport de Santiago. És fàcil de conèixer perquè el camí el voreja per un extrem, durant un quilòmetre, més o menys, i van apareixent tanques plenes de creus fetes amb branques i coses així. Hi ha qui posa cadenats als ponts, i hi ha qui posa creus a les tanques. Passades les creus, tot torna a ser avorrit i costa avall, fins que el camí s’aproxima al Monte do Gozo. És un monte i per tant, cal pujar-lo. He arribat a dalt, que és on hi ha l’alberg, després de 8 hores i 20 minuts, en un estat entre fet pols i mig mort. Els espaguetis del dinar devien ser sense gluten, sense sucre, sense sal i sense calories, perquè els últims quilòmetres s’han fet durs de debò; cada passa semblava feta sobre una catifa de faquir, i us puc ben assegurar que l’estàtua gegant i megalòmana de Joan Pau II al cim del Monte no té pas poders curatius.

Monte do Gozo, última etapa

El Monte do Gozo, si podeu, eviteu-lo. És una instal·lació al més pur estil militar, de barracons, perfectament ordenada, de construcció recent, pensada i dissenyada per a acollir 400 peregrins per nit, que poden ser 800 en Any Sant Jacobeu. És còmode, les dutxes estan netes i van bé, hi ha rentadores i assecadores, però no té ànima. No sabeu com he trobat a faltar Bodenaya. Per compensar, mentre era a fora curant-me, han arribat el Paco i el Germán.[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/paco-pelegri.jpg” alt=”El Paco, pelegrí” title_text=”El Paco, pelegrí” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]El Paco és valencià, amic del Germán, i es va incorporar a Lugo. També se li han fet llargs els 40 quilòmetres, per això han arribat més tard del compte. Mentre estàvem a fora explicant-nos el dia, ha passat el Gran Roncador en Cap, que anava directe a Santiago. A mi, la idea de fer-hi nit al costat per arribar-hi ben d’hora m’agradava. Em sentia com un rei medieval, acampat fora la muralla de la ciutat que, l’endemà, li obriria les portes per veure’l entrar triomfalment.[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_5,3_5,1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_padding=”||0px|||”][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][et_pb_column type=”3_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_video src=”https://www.youtube.com/watch?v=w3QW8PVyyNM” play_icon_color=”#fedd00″ thumbnail_overlay_color=”rgba(0,0,0,0.6)” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_video][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” top_divider_height=”200px” bottom_divider_color=”#ffffff” bottom_divider_height=”200px” bottom_divider_repeat=”0x” hover_enabled=”0″ background_color=”#FF6B5A” sticky_enabled=”0″][et_pb_row use_custom_gutter=”on” gutter_width=”1″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” custom_padding=”||50px|||” gutter_width__hover_enabled=”off|desktop”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” header_2_text_align=”center” custom_margin=”||15px||false|false”]

Galeria fotogràfica

[/et_pb_text][et_pb_gallery gallery_ids=”762,760,761,183″ posts_number=”12″ show_title_and_caption=”off” show_pagination=”off” zoom_icon_color=”#ff6b5a” _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” custom_css_gallery_item=”padding: 3px;”][/et_pb_gallery][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” background_color=”#FFFFFF” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_padding=”0px|||||”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” header_2_text_align=”center” custom_margin=”||15px||false|false”]

El recorregut

[/et_pb_text][et_pb_code module_class=”font-gordita-regular” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_css_main_element=”font-size: 13px;”][sgpx gpx=”/wp-content/uploads/gpx/runtastic_20151007.gpx”][/et_pb_code][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]

Deixa un comentari