Etapa 5: Berducedo – Grandas de Salime
[et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”dades inicials” _builder_version=”4.7.4″ background_color=”#fafafa” z_index=”10″ custom_padding=”|||” locked=”off”][et_pb_row column_structure=”1_3,1_3,1_3″ _builder_version=”4.7.4″ background_color=”#ffffff” custom_margin=”-200px|||” custom_padding=”60px|40px|60px|40px|true|true” border_radii=”on|5px|5px|5px|5px” border_color_all=”#ff6b5a” border_width_top=”10px” box_shadow_style=”preset1″ box_shadow_vertical=”22px” box_shadow_blur=”80px” box_shadow_color=”rgba(0,36,73,0.07)” locked=”off”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”quilòmetres” number=”20.1″ _builder_version=”4.7.4″ title_text_align=”center” title_text_color=”#333333″][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”m. ascensió acumulada” number=”824″ _builder_version=”4.7.4″][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”durada” number=”04:46:19″ admin_label=”Number Counter” _builder_version=”4.7.4″ animation_delay=”300ms”][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” background_enable_color=”off” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”#fafafa” background_color_gradient_end=”#ffffff” background_color_gradient_end_position=”20%” custom_padding=”0px||100px||false|false” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_testimonial author=”Cap Seattle” quote_icon_color=”#ececec” quote_icon_background_color=”#fafafa” portrait_width=”0px” portrait_height=”0px” use_icon_font_size=”on” icon_font_size=”55px” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” body_font=”Noto Serif||on||||||” body_text_align=”center” body_text_color=”#666666″ body_font_size=”20px” author_font=”Noto Sans|700|||||||” author_text_align=”right” author_font_size=”18px” background_color=”#fafafa” custom_css_testimonial_portrait=”width: 0;||height: 0;||display: none;||visibility: hidden;” custom_css_testimonial_description=”padding-top: 15px;” custom_css_testimonial_author=”font-style: normal;||padding-top: 15px;” box_shadow_style=”preset1″ box_shadow_vertical=”22px” box_shadow_blur=”80px” box_shadow_color=”rgba(0,36,73,0.07)”]

Pren només els records, deixa només les empremtes.

[/et_pb_testimonial][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_2,1_2″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” text_font_size=”22px”]

El protagonista de la nit a Berducedo no ha sigut cap roncador, per sort, sinó un australià de pinta curiosa.

[/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default”]

L’havia vist per primer cop just arribant a Berducedo. Ell anava sense camiseta i contra direcció. I no vaig ser l’únic que me’l vaig trobar en aquell tram, independentment de l’hora en què hi passéssim.

La cosa és que el José Antonio, un pintor santanderí, va anar a l’alberg a buscar no recordo què dins la motxilla de no recordo qui. Aquest qui no recordo dormia a la llitera del costat de la de l’australià, i el José Antonio va buscar el què no recordo a la motxilla que no tocava, la de l’australià.

[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default”]

Amb la mala sort que l’australià va entrar mentre ell estava buscant el que no recordo a la motxilla que no tocava, i que ni el José Antonio parlava anglès ni l’australià castellà. Estic convençut que l’australià, avui, encara creu que li falta alguna cosa a la motxilla.

També va ser la primera vegada (i única, durant el camí primitiu com a tal) que ens vam trobar una persona oriental. Era una noia i viatjava sola. Li vaig preguntar el nom, però si pels noms occidentals sóc dolent, pels orientals ja us ho podeu imaginar. L’únic que recordo del seu nom és que hauria passat perfectament com a autora de l’Art de la guerra.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/sortida-sol-berducedo.jpg” alt=”Boira a Hospitales” title_text=”sortida-sol-berducedo” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]

Recuperant sensacions

El dia ha començat fred. I dolorós. Els 4 quilòmetres cap a La Mesa han sigut un puto calvari. Només em faltava canviar la motxilla per una creu. Cada passa feia la pinta de ser l’última, la que faria abans de pujar al taxi, amb australià o sense. Però passat el poble he ressuscitat. La pujada que t’enfila dels 900 als 1100 metres en un quilòmetre i mig m’ha servit per començar a embalar-me. I he anat cagant llets fins al final. No em pregunteu per què. Tot i que és cert que, amb pujada, la postura que adopta el cos fa menys doloroses les passes, l’etapa d’avui ha sigut, sobretot, de baixada. I de carretera. El camí, un cop assoleix els 1100 metres, començar a baixar. Durant uns quilòmetres per asfalt, després, entrant a un bosc ben bonic i emboirat, on fins i tot he baixat corrent una bona estona. Són 8 quilòmetres de baixada ininterrompuda fins a quedar-nos a 300 metres d’altitud, a un embassament. Allà, he tornat a trobar gent. Primer, un parell de noies desconegudes; després, pujant de nou, la Leonie i l’Agata, i després d’elles, he avançat a tothom que he vist per davant meu.[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”3_4,1_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”3_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/bosc-grandas-salime.jpg” alt=”La Magdalena, pujant Hospitales” title_text=”bosc-grandas-salime” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_image][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]

Passant el dia a Grandas de Salime

Així que he arribat ben d’hora a Grandas de Salime, una mica abans de la una. He aprofitat per posar una rentadora, anar a prendre alguna cosa amb els pelegrins que anaven arribant, saludar, descalç, al grup de la Sandra i l’Àlvaro mentre ells dinaven i a mi el cambrer em deia que em calcés o marxés, i per seure, fora d’un bar, prenent el sol, amb els peus destapats. El dia ha acabat amb sopar comunitari dels qui vam començar a San Juan de Villapañada. Voleu que us digui la veritat? En tenia moltes ganes! No érem molts, només 6, però ha sigut bonic seure de nou al voltant d’una taula amb ells. També hi havia un lituà, que ha fet de cuiner en una nit molt poc inspirada per a cuinar, vist el resultat. Així que m’he ofert a cuinar jo el proper sopar en què tornem a coincidir. Aprofitant que érem poquets, he ofert l’ampolleta d’oli dels Omells de na Gaia que he anat carregant des del primer dia, per tal que l’amanida els hi quedés més bona. A l’Astrid i al seu pare els hi ha encantat. Són danesos, fan el camí junts, i el color preferit dels dos és el verd.[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/astrid-pare-pelegrins.jpg” alt=”L’Astrid i el seu pare, pelegrins” title_text=”L’Astrid i el seu pare, pelegrins” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]

I demà, Galícia i pop

El sopar s’ha arreglat a les postres, amb un tros ben generós de gelat de xocolata i nata. I després d’una breu tertúlia i de deixar la cuina ben neta i endreçada, hem tirat cap a les lliteres. Demà toquen 25 quilòmetres més i començar a menjar pop: entrem a Galícia. I arribem a la meitat del camí. Tenint com tinc els peus, tocarà ser fort, encara hem de caminar dos-cents quilòmetres, i els hem de caminar amb un somriure.[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_5,3_5,1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_padding=”||0px|||”][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][et_pb_column type=”3_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_video src=”https://youtu.be/9SvO-wi3inc” play_icon_color=”#fedd00″ thumbnail_overlay_color=”rgba(0,0,0,0.6)” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_video][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” top_divider_height=”200px” top_divider_repeat=”0x” bottom_divider_color=”#ffffff” bottom_divider_height=”200px” bottom_divider_repeat=”0x” hover_enabled=”0″ background_color=”#FF6B5A” sticky_enabled=”0″][et_pb_row use_custom_gutter=”on” gutter_width=”1″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” custom_padding=”||50px|||” gutter_width__hover_enabled=”off|desktop”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” header_2_text_align=”center” header_2_text_color=”#ffffff” custom_margin=”||15px||false|false”]

Galeria fotogràfica

[/et_pb_text][et_pb_gallery gallery_ids=”666,671,674,673,667,668,669,665,672,670,168,30″ posts_number=”12″ show_title_and_caption=”off” show_pagination=”off” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_css_gallery_item=”padding: 3px;”][/et_pb_gallery][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” background_color=”#FFFFFF” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_padding=”0px|||||”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” header_2_text_align=”center” header_2_text_color=”#333333″ custom_margin=”||15px||false|false”]

El recorregut

[/et_pb_text][et_pb_code module_class=”font-gordita-regular” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_css_main_element=”font-size: 13px;”][sgpx gpx=”/wp-content/uploads/gpx/runtastic_20151001.gpx”][/et_pb_code][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]

Deixa un comentari