Etapa 9: Lugo – Ferreira

[et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”dades inicials” _builder_version=”4.7.4″ background_color=”#fafafa” z_index=”10″ custom_padding=”|||” locked=”off”][et_pb_row column_structure=”1_3,1_3,1_3″ _builder_version=”4.7.4″ background_color=”#ffffff” custom_margin=”-200px|||” custom_padding=”60px|40px|60px|40px|true|true” border_radii=”on|5px|5px|5px|5px” border_color_all=”#ff6b5a” border_width_top=”10px” box_shadow_style=”preset1″ box_shadow_vertical=”22px” box_shadow_blur=”80px” box_shadow_color=”rgba(0,36,73,0.07)” locked=”off”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”quilòmetres” number=”28.6″ _builder_version=”4.7.4″ title_text_align=”center” title_text_color=”#333333″][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”m. ascensió acumulada” number=”998″ _builder_version=”4.7.4″][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_number_counter title=”durada” number=”07:58:16″ admin_label=”Number Counter” _builder_version=”4.7.4″ animation_delay=”300ms”][/et_pb_number_counter][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” background_enable_color=”off” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”#fafafa” background_color_gradient_end=”#ffffff” background_color_gradient_end_position=”20%” custom_padding=”0px||100px||false|false”][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_testimonial author=”Terry Pratchett” quote_icon_color=”#ececec” quote_icon_background_color=”#fafafa” portrait_width=”0px” portrait_height=”0px” use_icon_font_size=”on” icon_font_size=”55px” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” body_font=”Noto Serif||on||||||” body_text_align=”center” body_text_color=”#666666″ body_font_size=”20px” author_font=”Noto Sans|700|||||||” author_text_align=”right” author_font_size=”18px” background_color=”#fafafa” custom_css_testimonial_portrait=”width: 0;||height: 0;||display: none;||visibility: hidden;” custom_css_testimonial_description=”padding-top: 15px;” custom_css_testimonial_author=”font-style: normal;||padding-top: 15px;” box_shadow_style=”preset1″ box_shadow_vertical=”22px” box_shadow_blur=”80px” box_shadow_color=”rgba(0,36,73,0.07)”]

Tornar on has començat no és el mateix si mai n’has marxat.

[/et_pb_testimonial][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” text_font_size=”22px”]

El tema del cos i del dolor és ben curiós.

[/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default”]

Comences a caminar amb un dolor de peus que creus que aquell serà l’últim dia que caminaràs (a la vida, no al Camino), després en sec desapareix, i quan ja has arribat a lloc, torna a aparèixer per tal de fer-te estar quiet i no triturar-los més. Deu ser l’instint de supervivència, que en una societat on el menjar és al súper, per algun costat ha de sortir. I surt aquí, a Galícia, amb més de 200 quilòmetres a les butllofes, al cap de 60 minuts de patiment.

Avui, de nou, hem sortit sota la pluja.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_4,3_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”1_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][et_pb_column type=”3_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/pelegrins-sota-la-pluja.jpg” alt=”Pelegrins sota la pluja” title_text=”Pelegrins sota la pluja” _builder_version=”4.9.7″ _module_preset=”default” hover_enabled=”0″ sticky_enabled=”0″][/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]

Pluja i asfalt

La jornada d’avui ha sigut monòtona: pluja i asfalt, fins gairebé arribar a Ferreira, només algun tram de camí de bosquet que donava falses esperances.

Lugo s’acomiada dels pelegrins recordant el seu origen romà, tot creuant el Miño, per acabar desitjant-nos bon viatge. La veritat és que totes les pintades / senyals / plaques que vas trobant pel camí desitjant buen camino als peregrins et fan sentir valorat. Suposo que deu ser semblant al que senten els jugadors de futbol o els músics, però sense la butxaca plena de calés ni calces o sostens al cap. I total, per caminar i dormir per 6€ la nit. Tampoc n’hi ha per tant.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_3,1_3,1_3″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/sortint-de-lugo.jpg” alt=”Sortint de Lugo cap a Ferreira” title_text=”Sortint de Lugo cap a Ferreira” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_image][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/adeu-lugo.jpg” alt=”Lugo s’acomiada dels pelegrins del Camí Prmitiu” title_text=”Lugo s’acomiada dels pelegrins del Camí Prmitiu” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_image][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/dia-de-pluja.jpg” alt=”Dia de pluja al camí primitiu” title_text=”Dia de pluja al camí primitiu” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]

Potser ho fa que sóc de secà, però quan plou faig poques fotos. Fa com a mandra. Així que avui hi ha poques fotos per ensenyar. I com que el camí ha sigut en gran part damunt asfalt, tampoc hi ha gran cosa que valgui la pena explicar. Caminar i aguantar la pluja, que a estones ha caigut amb ganes.

 

Cap a Ferreira

Total, que xino xano, i sota un xim xim a vegades xof xof, hem fet cap a San Roman da Retorta. En principi era un possible final de ruta. De fet, el grupet d’asturianes es quedaven allà, ja que una tenia el peu o el genoll mig cascat. Només hem mig parat, perquè si paràvem del tot amb la pluja i tal era una mica emprenyador. Així que hem menjat una mica, plàtans i aquestes coses que es menja quan es fa esport, i hem seguit.

I a partir d’aquí, la cosa ha començat a agafar interès. A la sortida, el camí es bifurca. El camí del nord se’n diu la via romana, tot i que en cap moment es passa per cap camí construït pels romans, i el del sud no recordo com es diu, però és el que la gent recomana (no recordo pas per què). Així que hem agafat el del sud.

Suposem. Perquè el camí, a diferència de tota la resta de Primitiu, era estret, brut, ple d’esbarzers, i en alguns trams amb mal estat, comparat amb la resta de Camí, no pas amb camins que pots trobar pel Pirineu, per exemple, o pel West Highland Way. Fins i tot hi ha hagut un moment en què ens hem trobat al mig d’una parada, creuant-la per on podíem, perquè era tot una mena de bassa de fang amb trampa.

 

L’últim d’arribar

Finalment, i quan ja n’estàvem fins als collons de tot plegat, hem arribat a Ferreira. L’alberg era privat, i oferia paella per sopar, oferta que no hem rebutjat, previ desemborsament de 9 euros. Una paella a Galícia no és massa de quilòmetre 0 que diguem, però és que resulta que la dona de l’hospitaler és valenciana, i clar, ara ja quadra tot. La paella, per cert, és boníssima. I mentre ens la menjàvem ha arribat el Joan.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_image src=”https://tot-seo.cat/wp-content/uploads/joan-pelegri-e1602518821610.jpg” alt=”El Joan, pelegrí” title_text=”El Joan, pelegrí” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”]

El Joan és de Barcelona, té 31 anys, i el seu color preferit és el negre. I el vermell. Com la samarreta del Milan, que tothom diu que és de dos colors, però no, és d’un: negre i vermell. És el Kilian Jornet del grup, l’últim a deixar l’alberg, i dels primers a arribar al següent. Tot i que aquell dia es va entretenir per Lugo, i va arribar de nit, i quan tots ja sopàvem.

 

Junts, de nou

A taula, hi havia l’Astrid i el seu pare, el German i el Paco, un amic seu que s’havia unit a Lugo, el Víctor, la Carme, l’Enrique, l’Àlvaro i la Sandra, les dones asturianes i l’home asturià, que al final s’ho havien repensat i havien arribat fins a Ferreira, tot i que amb taxi, i un parell de pelegrins més. Hi érem gairebé tots.

Al Camí, mai saps si estàs fent l’últim sopar. I a la vida, tampoc.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_5,3_5,1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_padding=”||0px|||”][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][et_pb_column type=”3_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_video src=”https://www.youtube.com/watch?v=K7N5N1U1cLY” play_icon_color=”#fedd00″ thumbnail_overlay_color=”rgba(0,0,0,0.6)” _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_video][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_5″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” background_color=”#FF6B5A” top_divider_height=”200px” bottom_divider_color=”#ffffff” bottom_divider_height=”200px” bottom_divider_repeat=”0x”][et_pb_row use_custom_gutter=”on” gutter_width=”1″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” custom_padding=”||50px|||” gutter_width__hover_enabled=”off|desktop”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” header_2_text_align=”center” header_2_text_color=”#ffffff” custom_margin=”||15px||false|false”]

Galeria fotogràfica

[/et_pb_text][et_pb_gallery gallery_ids=”737,735,26395,733,739,736,738,740,741,742,178″ posts_number=”12″ show_title_and_caption=”off” show_pagination=”off” zoom_icon_color=”#ff6b5a” _builder_version=”4.9.7″ _module_preset=”default” hover_enabled=”0″ custom_css_gallery_item=”padding: 3px;” sticky_enabled=”0″][/et_pb_gallery][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” background_color=”#FFFFFF”][et_pb_row _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default” custom_padding=”0px|||||”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.6.6″ _module_preset=”default”][et_pb_text _builder_version=”4.7.4″ _module_preset=”default” header_2_text_align=”center” custom_margin=”||15px||false|false”]

El recorregut

[/et_pb_text][et_pb_code module_class=”font-gordita-regular” _builder_version=”4.9.4″ _module_preset=”default” custom_css_main_element=”font-size: 13px;”][sgpx gpx=”/wp-content/uploads/gpx/runtastic_20151005.gpx”][/et_pb_code][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]

Deixa un comentari